Taller sobre Creatividad y Generación de Ideas



He diseñado un taller de 4 sesiones sobre creatividad y generación de ideas abierto a todos aquellos que quieran incorporar una práctica creativa en su día a día. El taller es abierto a todo tipo de personas y niveles, independientemente de su edad o profesión. Sólo hace falta que sepas usar tu cámara mínimamente :)

En el taller aprenderemos a estimular nuestra visión creativa y fotográfica, reconectar con nuestro entorno y a plantear nuestro propio proyecto personal.

Si te interesa y quieres recibir más información u organizar un taller en tu ciudad, escríbeme a info@isabelval.com. Te puedo enviar la información en castellano, catalán o inglés. 

isabel val workshop creativity


I have designed a 4 sessions workshop about creativity and idea generation for anyone who wants to include a creative practice in their everyday lives. The workshop is open to everyone, no matter the age or profession. I only ask you to have a basic knowledge of your camera :)

In this workshop, you will learn how to boost your creative and photographic vision, reconnect with your surroundings and start your own personal project.

If you are interested and want to receive more information or to organice a workshop in your city, you can email me at info@isabelval.com. I can send you the information in English, Spanish or Catalan. 

2Others New Video


Hola! Per fi podeu veure el video de la foto-performance que els 2Others (el meu projecte paral·lel amb Xavi Bassols a.k.a Pinhole Barcelona) vam fer per al Pinhole World Day 2016 a Can Basté, Barcelona. També hem actualitzat la web, on trobareu més informació sobre nosaltres i sobre el que fem. 

Nota de Premsa (en anglès)

Hi! Finally the video of the photo-performance that 2Others (my parallel project together with Xavi Bassols a.k.a Pinhole Barcelona) made during the Pinhole World Day 2016 at Can Basté (Barcelona) is online. We have also updated the website, where you can find more information about what we do. 

Press Release

Interview with Edurne Vega

The 24th of March Frontera, the new album of Edurne Vega was published. It has been a long process that had the chance to witness by listening to the demos, taking photos of the band, creating the album cover and, above all, having long conversations with her about creativity and how to work for your dreams. This is why I decided to interview her, to be able to share all these ideas and to discover what is in there beyond the songs.


What is the relation between the songs of the album and the visual elements of it (photos, cover, video...)?
Both things are very connected. For me, this album is an artwork that I have approached in a global way: the narrative of the songs, the coherence of the sound, the name and the image. It has been a pleasure to work with such a powerful artistic team.

Do you think that the visual elements are also giving some kind of message? And your image?
I had very clear that the images should have the essence of my stories: the methaphor of the border (in Catalan "frontera", as the album), the wish of crossing it but being in that point where you are still scared, the oniric world of the sleepless nights... I think that the textures of the photos had all thi feeling. Also, the cover with the double exposure from Barcelona and Budapest expresses the link between you and me, another of the important things of the project. I wanted to work with artists that I not only admire but also had some kind of connection in order to finish the album alltogether. 


You start composing the songs all alone at your place and you finish in a stage sharing them with other people. How is this mental process you have to do?
Actually it's a little bit weird. Normally, the ideas for the songs come while I am walking in the street or just at home playing the guitar. The composing part is for me a very solitary process. On the other hand, I have the band as a totally opposite way to express my creativity. In this case, I play the songs and share the stories with the people. I really enjoy both process but they require a very different state of mind.

What does the act o making music gives you that you cannot find anywhere else?
I find freedom and a truly connection with myself. It feels like I can reach areas of my mind that I cannot find in any other way. It's not always a nice way, but it's always interesting. 

As a DIY artist, how do you find the balance between the creative process and all the other promotion tasks?
It's really difficult. All the promotion tasks require a lot of time and dedication, not to say it's not an exact science... You never know what will work but, as they said, it's a matter of keep on moving and be honest with the audience. For me, this is the most important. As a music fan, I always like that the artists I follow believe in what they do and live it as their truth.

Do you think that being a woman and a musician is a revolutionary act itself?
I would like to say that it's not, that a revolutionary attitude is based on the actions and not on the gender, but the truth is that all the women who start a music project are very brave because we cannot deny that the heteropatriarchy is against us both in music and in life. For me, being a feminist is not something revolutionary, it's common sense. 

Have you ever felt discriminated for being a woman?
Sometimes I've heard sexist comments, paternalistic or patronizing in music circles just for being a woman. I have never doubt that a guy doesn't have to go through a lot of stuff we do. We "need help", we are "the pretty ones of the band", we "break the guitar because we are girls" and the guys "are lucky to have a girl in the band". Sometimes you can really feel as an object.

Which ideas do you have in order to give more visibility to female artists?
The numbers are very polemic but they show the lack of women playing in music venues and festivals. There is quality and there are bands, so what is going on? There are databases from feminist collectives as Fusa Activa or Mujeres y Música. There are no excuses, we want what is ours!

How music can make a better world?
Creating new referents, positive messages, showing new realities, free ways of love. Music has to be used to open the mind and go forward. 

What inspires you?
My songs are based on reality, so I guess life and my surroundings.

The music industry  - or the arts- in general is not easy. How do you deal with rejection?
It's hard because what you are creating comes from your own emotions, but you have to learn that your story or the way you explain it is not interesting for everyone. I think that the secret to be in peace is to be satisfied and be sure you did what you wanted to do, and that it is honest.

Do you practice any other artistic discipline?
I always wanted to explain stories. Since I was a kid I have been writing. In fact, I started writing science fiction stories. After, I tried poetry and finally I put everything into songs. I am also a videographer and I have also created some documentaries and fiction works. I still haven't try painting or dancing, but you never know!

Do you have any ritual to put yourself in a creative state of mind?
To walk on the streets without a destination helps me a lot. Also to play guitar without more intention than to have fun. 

What are your goals as an artist?
To try to open minds through my stories and to be true to myself. 

Do not miss the album presentation on the 28th of April in Sala Apolo (Barcelona).


Entrevista amb Edurne Vega

El 24 de març per fi es va publicar Frontera, el disc de l'Edurne Vega. Ha sigut un procès llarg que he tingut la sort de poder-lo viure de molt a prop escoltant las demos, fent les fotos de la banda, creant la portada i, sobretot, tenint llargues converses amb ella sobre creativitat i sobre com treballar per als teus somnis. És per això que he decidit entrevistar-la, per poder compartir totes aquestes idees i descubrir què hi ha més enllà de les cançons. 


Quina és la relació que existeix entre les cançons del disc i la seva part visual (fotos, portada, video...)?
Una relació molt estreta. Per mi aquest disc és una obra que he tractat de forma global, des del discurs narratiu de les cançons, la coherència sonora, el nom i la imatge. Ha estat un plaer poder treballar amb un equip artístic i creatiu tant potent.

Creus que el teu contingut visual dona algun tipus de missatge? I la teva imatge?
Tenia molt clar que les imatges havien de despendre el que dèien les meves històries, la metàfora de la frontera, l’anhel de creuar-la però d’estar encara en aquell punt intermig on encara et fa por fer-ho, el món oníric, de les nits sense dormir i veure sortir el sol.
Crec que amb les textures de les fotos, tant la portada com la sessió del grup es desprèn tot això. La portada a més a més, amb la doble exposició d’una foto de Budapest i de Barcelona també expressa el vincle emocional entre tu i jo, requisit imprescindible per aquets projecte. Volia treballar amb artistes a qui a més d’admirar-los, m’unís un vincle i aixi acabar de crear tota l’obra de forma conjunta.


En el teu cas, passes de composar les cançons tu sola a casa teva a pujar-te en un escenari i compartir-ho en viu amb el públic. Com és aquest procés mental?
Realment és una mica extrany. Generalment les idees per cançons em vénen caminant pel carrer o com dius mentre estic a casa tocant la guitarra. La composició en el meu cas és un procés molt solitari. Per altra banda tinc el directe com a mitjà d’expressió artística totalment oposat. Allà interpretes les cançons i vius la història amb la gent. Realment gaudeixo molt d’ambdòs processos però són estats mentals totalment oposats.

Què hi ha en l'acte de fer música que no trobis enlloc més?
Una llibertat i una connexió amb mi mateixa que no es pot comparar en res més. Realment arribes a racons de la teva ment on no s’hi pot arribar de cap altra manera. No sempre és un camí agradable però sempre interessant.

Com a artista DIY, com equilibres el procés creatiu amb tota la resta de tasques de promoció?
És realment molt complicat. El tema de la promoció comporta molt de temps i dedicació, a més de no ser una ciència exacta… Mai saps què et funcionarà però com diuen, la qüestió és moure’s i intentar oferir veritat i elements per descobrir al teu públic. Jo crec en buscar l’autenticitat i l’honestedat i transmetre-la a la gent que et segueix. Jo almenys com a fan de la música que també sóc, és el que més agraeixo als artistes que segueixo, que creguin en el que fan i ho visquin com a autèntic.

Creus que el fet de ser dona i música és encara un fet revolucionari en si mateix?
M’encantaria dir que no, que una és revolucionària pel que fa i no pel gènere però realment les dones que ens embarquem en projectes musicals som unes valentes perquè no podem negar com l’heteropatriarcat ens juga en contra tant a la música com a la vida. Per mi ser feminista no és revolucionari, és praticar el sentit comú, però entenc que a causa del que et comentava de l’heteropatriarcat encara més d’un i una, no vegin necessaris per exemple, fomentar la presència femenina als escenaris.

T'has sentit alguna vegada discriminada pel fet de ser dona?
Algun cop m’han dit comentaris masclistes, paternalistes o condescendents en ambients musicals pel sol fet de ser dona. Sempre he tingut claríssim que un noi no ha de passar per una sèrie de coses que nosaltres sí. Nosaltres ‘necessitem ajuda’, som les ‘guapes de la banda’, ‘segur que hem espatllat la guitarra perquè som dones’ o també el clàssic ‘quina sort que teniu’ dirigit als companys nois de la banda pel sol fet de tenir una noia al grup. A vegades et pots sentir com un ‘trofeu’.

Quines idees se t'acudeixen per a que com a dones artistes tinguem més visibilitat?
Hi ha molta polèmica amb el tema de les quotes, però és un fet demostrat la poca presència de les dones a la programació de sales i festivals. És curiós com de col·lectius que en el seu moment van defensar la normalització lingüística del català perquè estava clarament en una posició desfavorable respecte al castellà, ara no veuen gens necessari fer una fòrmula semblant amb la presència femenina als escenaris i s’escuden en que s’ha de programar segons la qualitat musical. Qualitat n’hi ha, grups també, llavors què passa senyors? Hi ha disponibles bases de dades a nivell estatal de col·lectius feministes com Fusa Activa o Mujeres y Música. Prou excuses! Volem el que és nostre, ni més ni menys que ningú.

Com creus que pot fer la música per millorar el món?
Creant nous referents, missatges positius, mostrant noves realitats, formes lliures d’estimar, la música ha de servir per obrir les ments i voler anar sempre més enllà.

Què t'inspira?
Les meves cançons són basades en fets reals, així que la vida mateixa i el que m’envolta.

El món de la música (i en general, de l'art) no és fàcil. Com gestiones les respostes negatives?És dur quan el que crees surt de les teves emocions, però has d’aprendre a que la teva història no pot interessar-li a tothom i la teva manera d’explicar-la tampoc pot agradar a tothom. Crec que el secret per tenir la ment en pau és estar satisfeta i segura que el que has fet és el que volies i que és veritat.

Practiques alguna altre activitat creativa (escriptura, pintura, dansa)?
Jo sempre he considerat que explicava històries. Des de ben petita he escrit, de fet vaig començar escrivint relats de ciència ficció. Mé stard em vaig atrevir amb la poesia també i després tot va desembocar a explicar aquestes històries en forma de cançons. A més també sóc realitzadora audiovisual i he creat alguna obra en aquest format també, tant documental com de ficció. Amb la pintura i la dansa encara no m’he atrevit però mai diguis mai!

Tens algun tipus de rutina creativa que et posi en "estat creatiu"?
Anar a caminar sense rumb m’ajuda força. També tocar la guitarra sense cap objectiu, tocar per divertir-me, d’allà solen sortir bones coses!

Quins són els teus objectius com a artista?
Tal com he dit, explicar una història que serveixi per sacsejar ments, voler anar més enllà i que es percebi com a honesta. També ser fidel a mi mateixa.

No us perdeu la presentació del disc a la Sala Apolo de Barcelona, el 28 d'abril.