Entrevista amb Edurne Vega

El 24 de març per fi es va publicar Frontera, el disc de l'Edurne Vega. Ha sigut un procès llarg que he tingut la sort de poder-lo viure de molt a prop escoltant las demos, fent les fotos de la banda, creant la portada i, sobretot, tenint llargues converses amb ella sobre creativitat i sobre com treballar per als teus somnis. És per això que he decidit entrevistar-la, per poder compartir totes aquestes idees i descubrir què hi ha més enllà de les cançons. 

IsabelVal_EdurneVega

Quina és la relació que existeix entre les cançons del disc i la seva part visual (fotos, portada, video...)?
Una relació molt estreta. Per mi aquest disc és una obra que he tractat de forma global, des del discurs narratiu de les cançons, la coherència sonora, el nom i la imatge. Ha estat un plaer poder treballar amb un equip artístic i creatiu tant potent.

Creus que el teu contingut visual dona algun tipus de missatge? I la teva imatge?
Tenia molt clar que les imatges havien de despendre el que dèien les meves històries, la metàfora de la frontera, l’anhel de creuar-la però d’estar encara en aquell punt intermig on encara et fa por fer-ho, el món oníric, de les nits sense dormir i veure sortir el sol.
Crec que amb les textures de les fotos, tant la portada com la sessió del grup es desprèn tot això. La portada a més a més, amb la doble exposició d’una foto de Budapest i de Barcelona també expressa el vincle emocional entre tu i jo, requisit imprescindible per aquets projecte. Volia treballar amb artistes a qui a més d’admirar-los, m’unís un vincle i aixi acabar de crear tota l’obra de forma conjunta.

IsabelVal_EdurneVega

En el teu cas, passes de composar les cançons tu sola a casa teva a pujar-te en un escenari i compartir-ho en viu amb el públic. Com és aquest procés mental?
Realment és una mica extrany. Generalment les idees per cançons em vénen caminant pel carrer o com dius mentre estic a casa tocant la guitarra. La composició en el meu cas és un procés molt solitari. Per altra banda tinc el directe com a mitjà d’expressió artística totalment oposat. Allà interpretes les cançons i vius la història amb la gent. Realment gaudeixo molt d’ambdòs processos però són estats mentals totalment oposats.

Què hi ha en l'acte de fer música que no trobis enlloc més?
Una llibertat i una connexió amb mi mateixa que no es pot comparar en res més. Realment arribes a racons de la teva ment on no s’hi pot arribar de cap altra manera. No sempre és un camí agradable però sempre interessant.

Com a artista DIY, com equilibres el procés creatiu amb tota la resta de tasques de promoció?
És realment molt complicat. El tema de la promoció comporta molt de temps i dedicació, a més de no ser una ciència exacta… Mai saps què et funcionarà però com diuen, la qüestió és moure’s i intentar oferir veritat i elements per descobrir al teu públic. Jo crec en buscar l’autenticitat i l’honestedat i transmetre-la a la gent que et segueix. Jo almenys com a fan de la música que també sóc, és el que més agraeixo als artistes que segueixo, que creguin en el que fan i ho visquin com a autèntic.

Creus que el fet de ser dona i música és encara un fet revolucionari en si mateix?
M’encantaria dir que no, que una és revolucionària pel que fa i no pel gènere però realment les dones que ens embarquem en projectes musicals som unes valentes perquè no podem negar com l’heteropatriarcat ens juga en contra tant a la música com a la vida. Per mi ser feminista no és revolucionari, és praticar el sentit comú, però entenc que a causa del que et comentava de l’heteropatriarcat encara més d’un i una, no vegin necessaris per exemple, fomentar la presència femenina als escenaris.

T'has sentit alguna vegada discriminada pel fet de ser dona?
Algun cop m’han dit comentaris masclistes, paternalistes o condescendents en ambients musicals pel sol fet de ser dona. Sempre he tingut claríssim que un noi no ha de passar per una sèrie de coses que nosaltres sí. Nosaltres ‘necessitem ajuda’, som les ‘guapes de la banda’, ‘segur que hem espatllat la guitarra perquè som dones’ o també el clàssic ‘quina sort que teniu’ dirigit als companys nois de la banda pel sol fet de tenir una noia al grup. A vegades et pots sentir com un ‘trofeu’.

Quines idees se t'acudeixen per a que com a dones artistes tinguem més visibilitat?
Hi ha molta polèmica amb el tema de les quotes, però és un fet demostrat la poca presència de les dones a la programació de sales i festivals. És curiós com de col·lectius que en el seu moment van defensar la normalització lingüística del català perquè estava clarament en una posició desfavorable respecte al castellà, ara no veuen gens necessari fer una fòrmula semblant amb la presència femenina als escenaris i s’escuden en que s’ha de programar segons la qualitat musical. Qualitat n’hi ha, grups també, llavors què passa senyors? Hi ha disponibles bases de dades a nivell estatal de col·lectius feministes com Fusa Activa o Mujeres y Música. Prou excuses! Volem el que és nostre, ni més ni menys que ningú.

Com creus que pot fer la música per millorar el món?
Creant nous referents, missatges positius, mostrant noves realitats, formes lliures d’estimar, la música ha de servir per obrir les ments i voler anar sempre més enllà.

Què t'inspira?
Les meves cançons són basades en fets reals, així que la vida mateixa i el que m’envolta.

El món de la música (i en general, de l'art) no és fàcil. Com gestiones les respostes negatives?És dur quan el que crees surt de les teves emocions, però has d’aprendre a que la teva història no pot interessar-li a tothom i la teva manera d’explicar-la tampoc pot agradar a tothom. Crec que el secret per tenir la ment en pau és estar satisfeta i segura que el que has fet és el que volies i que és veritat.

Practiques alguna altre activitat creativa (escriptura, pintura, dansa)?
Jo sempre he considerat que explicava històries. Des de ben petita he escrit, de fet vaig començar escrivint relats de ciència ficció. Mé stard em vaig atrevir amb la poesia també i després tot va desembocar a explicar aquestes històries en forma de cançons. A més també sóc realitzadora audiovisual i he creat alguna obra en aquest format també, tant documental com de ficció. Amb la pintura i la dansa encara no m’he atrevit però mai diguis mai!

Tens algun tipus de rutina creativa que et posi en "estat creatiu"?
Anar a caminar sense rumb m’ajuda força. També tocar la guitarra sense cap objectiu, tocar per divertir-me, d’allà solen sortir bones coses!

Quins són els teus objectius com a artista?
Tal com he dit, explicar una història que serveixi per sacsejar ments, voler anar més enllà i que es percebi com a honesta. També ser fidel a mi mateixa.

No us perdeu la presentació del disc a la Sala Apolo de Barcelona, el 28 d'abril. 

Facebook